L’home
instruït i el barquer ignorant
(basat en un conte de la tradició oriental)
Ricardo
García de Celis
Hi havia una vegada un home molt
instruït, famós per la seva cultura i els seus coneixements, que va ser cridat
per un rei savi i generós que volia fer-li una important consulta. Això
suposava fer un llarg viatge perquè el palau d’aquell monarca estava molt lluny
de casa seva, però un setciències com ell, afalagat per tan egrègia citació i
convençut, a més a més, de que es tractava d’una oportunitat única d’engrandir
la seva fama i d’obtenir, potser, una abundosa recompensa, va emprendre el
llarg viatge engrescat i de bon grat.
Al principi tot va anar bé, però,
després de varies jornades de intenses pluges, un dia es va trobar amb un
cabalós riu que li tallaba el pas. Aleshores, seguint les instruccions d’uns
llenyataires, va anar fins a un embarcador on va voler contractar els serveis
d’un barquer que li va semblar una mica pallús, doncs es tractava d’una persona
un pel tosca i de poques paraules. A la seva manera, el barquer li va voler fer
entendre que, en tals moments, creuar el riu era realment perillós per la molta
aigua i les fortes corrents que hi havien. Malgrat tot, el nostre protagonista,
ansiós per presentar-se davant del rei el més aviat possible, li va oferir un
preu bastant més alt del normal i el barquer va acabar per acceptar.
Dins la barca, va poder comprovar que el
barquer, molt atent a la seva feina, mostrava una impressionant habilitat
envers el seu ofici, però, molt pagat de si mateix, el nostre personatge no va
poder evitar de preguntar-li a aquell senzill home si sabia llegir i escriure.
El barquer, sense deixar de remar, però amb el cap més aviat baix, li va
contestar que no, que ell era un pobre analfabet. “Tens, per ventura, nocions
d’aritmètica ?” –li va demanar llavors-. “Jo no se que és això... jo només he
fet de barquer des de jovenet... ” –li va respondre l’altre, avergonyit-.
“Home... vull dir, sumar, restar, multiplicar, dividir... tot això bàsic de les
matemàtiques... tampoc ho saps?” –li va aclarir el saberut amb suficiència”-.
“No, tampoc... jo no he pogut estudiar mai...” –va dir, tristament, el
barquer-. Així tampoc sabràs d’història, ni de literatura, ni de filosofia,
oi?” –va insistir l’erudit- “No, tampoc se res de tot això... jo sóc un pobre
ignorant... només se remar... ” –va tornar a respondre, entre resignat i amoïnat,
el barquer-. “Doncs, has de saber que un home sense coneixements i sense
cultura és com si hagués perdut la meitat de la vida!” –va dictaminar l’home
instruït, alçant el dit índex de la mà dreta, amb veu alta-.
Però, vet aquí que, en aquell
precís instant, quan ja faltava poc per arribar a l’altre marge del riu, una
distracció del barquer, atabalat pel interrogatori del seu passatger, va
provocar que la barca xoqués contra uns rocs que sobresortien de l’aigua. En un
tres i no res, es va fer una via d’aigua i la barca es va començar a enfonsar.
Llavors el barquer li va preguntar a l’home instruït: “Sap nedar, senyor?”. A
lo qual l’altre, ben espantat, li va contestar que no. “Doncs, crec que avui
perdrà la vida sencera!” –va dir finalment el barquer- Tot seguit es va llençar
a l’aigua i, nedant amb potents braçades, va aconseguir arribar fins a l’altre
riba.
