Joshu li preguntà a un deixeble: Pots atrapar el cel?
Després d’haver vist bordar a Joshu per respondre la
pregunta d’abans, el deixeble va fer veure que atrapava el cel amb les seves
mans, Joshu el va agafar pel nas i l’hi va retorçar.
El deixeble es va deixar anar bruscament i mentre es
fregava el nas adolorit, Joshu va dir: Acabo d’atrapar el cel.
En el primer koan: Està
Buda en el gos? El mestre va bordar; amb aquesta resposta vol dir: “Penetra en la naturalesa del gos”. Per
conèixer una cosa converteix-te en aquesta cosa! L’has de percebre des de dins!
Converteix-te en el ser estimat!. Aquesta percepció no és sols mental. Per
comprendre el gos és necessari ser un amb la naturalesa del gos. Has de ser
verdaderament ell.
En el koan: Atrapar
el cel, el deixeble simula que atrapa el cel i el mestre veu que és un joc
intel·lectual. En realitat el deixeble no té cap cel a la ma. No té més que
ideals, il·lusions. Busca una il·lusió que no existeix.
El mestre li fa mal al deixeble, perquè aquest perdi
el sentit de la dualitat en el dolor. Quan el dolor ens domina, ja no és moment
per teories o elucubracions.
Estar il·luminat equival a viure exactament el que
s’està vivint en aquest moment, entrar profundament en un mateix, és ser
conscient de tot el que és en el moment present.
Quant el deixeble, aquí Joshu ha retorçat el nas, es
queixa de que li fa mal, aquest últim respon: “ He atrapat el cel” dit d’un
altre manera “ He atrapat la dualitat, He atrapat el teu ser tal qual és.
