Això!! és el que llença realment la fletxa
Artur SHOGYO Duch.
L’Art
del tir amb arc sota la influència de l’esperit zen, és un camí de trobada amb
un mateix i anar mes enllà de la dualitat dels nostres pensaments.
El
camí de l’arc no és fàcil ni tampoc és difícil, és tal com és!! Tirar amb arc és
una experiència a través de la seva practica, encara que junts caminem el camí
de l’arc, cada arquer ho viu de manera particular i única, és un camí d’acceptació;
les il·lusions, les frustracions, les èpoques fosques on res surt com nosaltres volem, ens ensenya a trobar
respostes igual que a la vida quotidiana.
Contínuament
la ment ens porta d’un lloc a un altre, ens fa sentir por de fallar o ansietat
per encertar en el blanc, enfado, tristesa, felicitat. Hem d’estar atents a que
la ment no s’estanqui en res; Com podem no estar en res? Doncs igual que en
zazen, no aferrar-nos en cap pensament,
es així quan podem estar en el tot!!
Les
minuteres d’un rellotge van d’un número a un altre marcant les hores, quan estàn
en una hora no estan en un altra, en canvi, l’eix de les minuteres sense estar
en cap hora està en totes, està en el centre del temps de totes les hores,
igualment en una brúixola, l’eix de l’agulla no està ni en el nord ni en el
sud, està al mig de tot arreu.
Aquesta
és la nostra posició quan no ens identifiquem en res.
Igual
que asseguts en zazen, contemplem, observem, els ulls miren però no es fixen en
res, les oïdes perceben el anar i tornar de la respiració i mes enllà de
nosaltres, a través del cos rebem la sensació de la postura, el to muscular, els
dits de les mans, el clatell, la pelvis, l’esquena, els genolls, contemplem els
pensaments que sorgeixen com contemplem els núvols, estan allà.
Així
sentim que formem part del tot, som aquest tot.
D’aquesta
manera entrem en la dimensió profunda on percebem AIXÒ!!!
No
es pot explicar clarament, però si en algun instant hi entra la ment, “Això”,
desapareix ràpidament. Doncs aquest “Això” és el que en realitat llença la
fletxa.
